La unitat per la unitat? No, gràcies

26 09 2012

No he estat mai partidari de la unitat per el simple fet de la unitat. Penso que la unitat sense un programa (nacional i social) comú (que admeto que pot tenir una molt bona voluntat) pot acabar com el rosari de l’aurora i restant més forces més que no pas sumant-ne. Per altre banda els partits que es defineixin com a independentistes que més diputats treguin a les pròximes eleccions necessitaran un contrapoder fort a darrera i amb les mans deslligades per no arrugar-se davant del xoc que, ineludiblement, comportara la independència.

Anem a fer una miqueta de política-ficció:

Posem que s’aconsegueix tancar una possible coalició amb totes les forces que eren l’11 de setembre a la manifestació. Òbviament el unic punt en que estarien d’acord es en proclamar la independéncia (ni la República Catalana pel que diu ultimament el president). Cosa que ens portaria directament a unes altres eleccions. Peró sense un programa social que porti el país durant el procés.

Sóc més partidari que cada candidatura es presenti per la seva banda pactant (o com a minim intentar-ho) un full de ruta comú en l’àmbit nacional i el seu programa propi a nivell social per construir un nou estat. Com va ocórrer (salvant moltes distàncies) el 1931 amb el pacte de Sant Sebastià per la proclamació de la república. ERC ho ha començat a impulsar amb la presentació de la declaració de Cardona. Una declaració de 8 punts que fàcilment podrien acceptar tots els partits independentistes

En moments com aquests cal que tots siguem responsables i sapiguem que estar units respectant les nostres diferencies.

Ara ens cal una esquerra forta a favor del país que sapiga presionar el President en els moments en que ens trobem però sense oblidar que no podrem avançar nacionalment si no ho fem socialment.

No us deixeu enganyar pels cants de sirena d’una candidatura unitària. Faria que quedés en un segon pla el nostre anhel d’una societat més justa i igualitària.

ARA ÉS HORA CATALANS…

DECIDIM AVANÇAR. AVANCEM PER DECIDIR





De subvencions caciquisme i clientelisme

26 08 2012

Tornem de vacances amb un tema que fa temps que vull parlar. El tema subvencions i tot lo que porten associat. I es que passada la festa major hi va haver un cert esvalotament entre sectors pròxims al poder de Terrassa per els versos del ball de Serrallonga, i aqui vam arribar al cap del carrer. Els contrariats amb els versos del Ball de Serrallonga criticaven que, a sobre de rebre una subvenció critiquesin en els seus versos a qui els donava les subvencions.

I això (i d’altres afers) em porta a fer una reflexió sobre el tema. Qui rep una subvenció (sigui al nivell que sigui) no té dret a criticar la administració que li ha concedit?

La resposta evidentment és sí que en té dret. Hi haurà gent que veurà en les subvencions una gran arma electoral,  i es lo que es (us penseu que les fotos a fires d’abril i festes majors son gratis). No és un míting directe. Però es allo que en un  poble s’en diu caciquisme. I que traslladat a una ciutat com es Terrassa és converteix en clientelisme (a gran escala seria un lobby). Altrament dit, tot un seguit d’entitats que xuclen més o menys de la mamella. Aquestes no criticaran mai el establishment. Darrera d’aquestes hi ha tot un seguit d’entitats que per la seva idiosincracia son més difìcils de controlar o no interessen. Però aquestes tampoc convé que et montin un pollastre quan estas manant i tot i que es mereixerien, tal vegada, una subvencio quantiosa per la activitat que realitzen com que no simpatitzen amb el poder s’han d’ajustar el cinturo mes del que toca.

I en aquest punt hem arribat a  la pregunta i al plantejament inicial. Un càrrec públic (o un càrrec de confiança) d’acceptar les critiques. I PUNT.

Quina llastima que aquest any no s’hagi complert el vers aquell  del Ball de Serrallongaque diu “fem escarni del poder, i ells ho paguen com un deure”

Jo avui acabare tal com acaba cada any el ball de Serrallonga.

VISCA LA TERRA. MORI EL MAL GOVERN





Pressumptament contrabandista

17 07 2012

Vagi per endavant que, si en Jordi Ausas se sospita que ha comes el delicte (o la falta) d’haver fet contraban de tabac estic totalment d’acord amb que s’el jutgi i s’el condemni a presó (si es necessari) o a una multa. Tot i que ja no es un polític en actiu ha de ser honorable (aquest tractament no ha deixat de tenir-lo) en totes les seves accions

Dit això també cal dir que NO és un cas de corrupció politica. No, no accepto que es digui que es un politic corrupte més. En Jordi Ausas ni s’ha aprofitat del càrrec ni ha posat la mà al calaix.

D’altre banda, tal vegada em direu que veig fantasmes, però el dia que el van detenir va coincidir amb la cimera del pacte fiscal. Serà que volien tapar la manca de resultats? Altres fantasmes meus, tal vegada, que es una maniobra per desprestigiar l’independentisme.

Cas a part és el tractament judicial. La fiança més gran per temes de contraban, el no decratar secret de sumari com s’ha fet en casos com Gurtel Millets i tants d’altres (no critico la no aplicació si no el doble raser), el jutge no va  acceptar els avals en cap de setmana (cosa que acostumen a fer) per la qual cosa va haver de passar una nit a la garjola

A tot això aprovo totalment el gest fet per ERC de suspendre’l de militància. S’ha de mantenir el partit a part  de fets com aquest

Us deixo per avui amb un altre article sobre el tema amb una altre prespectiva http://pepfarras.com/2012/07/16/en-defensa-de-lamic-jordi/





L’altre dia vaig veure una finestra oberta…

26 06 2012

Aquesta finestra era al Ajuntament. Donava al balcó del Raval. Concretament era el del despatx de l’alcalde (o potser hauria de dir el no-alcalde de la ciutat?). Primer vaig pensar que el senyor alcalde estaria treballant. Més tard, al arribar a casa vaig veure que en Navarro feia un vòmit de declaracions. No em feu buscar-les si us plau ho passaria molt malament. I després pensant vaig pensar que l’estaven netejant i airejant. Vosaltres que creieu que feia obert? Comentem-ho al hastag #lafinestraoberta.

Dit això últimament, i com ja he dit abans el senyor Navarro va de vòmit en vòmit amb les seves declaracions. Que si “Sortir d’Espanya seria sortir d’Europa” (declaracions que mereixen un article a part sobre la conveniència o no de ser dins d’Europa) i més. El meu alcalde em fa vergonya aliena. I després de molt de temps de pensar-ho la gent de fora de Terrassa em dona la raó i veuen de quin peu calcen aquests sociates que manen aquí a Terrassa. espero que no serà gaire lluny el dia que la gent d’aquí Terrassa també obri els ulls i vegin de quin peu calcen els “cacics” que fa més de 30 anys que manen.

FGC Vallparadis

Tornant a lo de el no-alcalde que he dit al inici un company piulador m’ha fet notar que el nostre no-alcalde fa 30 dies que no xerra de Terrassa (com si no tingues problemes com obres parades, com les que il·lustren l’article, o un percentatge d’atur pujant) i, curiosament, només respon a “twitstars” deixant de banda els seus conciutadans.
Ja ho deixaríem per avui no sense recordar que aquest cap de setmana molt probablement m’hauré de menjar les paraules ja que el senyor no-alcalde es deixarà veure per la ciutat i, sobretot per les càmeres dels mitjansTot veient l’actualitat veus que al no-alcalde li va gran això de la primera secretaria del PSOE(c) li va gros (potser immens) perquè es veu i es nota que al nostre no-alcalde no li preocupa l’espoli fiscal que pateix el país i de retruc Terrassa i que servirien per reiniciar les obres que actualment es troben aturadesPer no perdre la costum acabaré amb una cançoneta. Dedicada al senyor Adelson. (Un altre dia ja parlaré d’Eurovegas)

PD: Amb la broma de fer un article ja m’he posat feina per fer-ne 2 més. A veure si m’hi poso i deixo anar-ne alguna




A GIRONA 3 DE 10. MINYONS ON FIRE

14 10 2011

Porto una estona exprement-me el cervell per buscar un títol per aquest post, però no n’he troba cap de millor ni de més adequat.

Ja us vaig avançar al darrer post que parlaria de Girona, bé de Girona i de l’objectiu principal, EL TRES DE DEU AMB FOLRE I MANILLES. Per això fa falta que vingui TOTHOM als assajos especials del 21, 25, 27 i 28 d’octubre. Repeteixo TOTHOM. Per descomptat TOTS els Minyons amb camisa, però també esta convidat tots els habitants de Terrassa i també tenim les portes obertes a tots els companys d’altres colles.

Si encara no esteu convençuts només us donaré una dada:

  • Portem 11 tresos de nou descarregats a dia d’avui. MAI haviem descarregat tants 3 de 9 com aquest any a data de 14 d’octubre, MAI
Us fa falta alguna cosa més per creure-us el 3 de 10?
Bé, aqui us deixo. Us torno a deixar el video




On és la hispanitat durant el seu dia?

13 10 2011

Dies com el d’ahir em reconcilien amb el país.

Diuen que és el dia de la hispanitat. Però també és pot passar sortint al carrer, fent castells o d’altres activitats col·lectives de reivindicació.

D’aixo ha anat el meu “Dia de la raza”. Al matí a Caldes de Montbuí a fer castells. I quins castells.

Un 3 de 9 CLAVAT, un 5 de 8 que es va treballant i un 3 amb l’agulla que cada dia que passa es veu més maco. L’únic contra és el pilar. Pero de ben segur que ben aviat el podrem tornar a descarregar.

Vora a quarts 5 vaig arribar a casa i… oh sorpresa! a TV3 vaig trobar una pel·lícula a mitges. La pel·licula en qüestio era “Clara Campoamor, la dona oblidada” (quina llàstima o enganxar-la abans), tot dinant la vaig veure acabar i després vaig fer cap al Teatre(o) Principal per donar suport a la plataforma somescola.cat. Va ser un gran acte per reivindicar el que no hauria de fer falta que reivindiquesim. L’escola en català.

En definitiva, li diuen dia de la hispanitat però jo no la he vist enlloc.

Potser és que no existeix a Catalunya. O potser és que és una minoria invisible. ixi doncs que esperem per declarar la independència.

Bé, ja acabo. Us deixo amb una canço. Cesk Freixas. No amaguis la llengua.

PD: Us havia promès que el pròxim post aniria sobre l’actuació a Girona.  No me n’he oblidat, serà el següent.





Alberg per a persones sense sostre JA!

9 10 2011

Feia molt de temps que no escrivia, massa. Tandebo no trigui tant a fer el proxim post.

Fa un any llarg dins  dels pressupostos participatius de la ciutat es va aprovar la construcció d’un Alberg per a persones sense sostre. En un primer moment havia d’anar a uns locals del Pla del Bon Aire però degut a les pressions veïnals i al periode que s’estava vivint (era epoca preelectoral) es va tirar endarrere la citada situacio. Ja passades les eleccions Municipals del passat mes de maig ( i després d’una oferta rebutjada per una nau al Segle XX) l’Ajuntament ha proposat que l’alberg s’instal·li a l’edifici de l’Acondicionament Terrassenc, al passeig 22 de Juliol amb carrer dels Àngels.

Ara s’esta repetint la situacio ocorreguda quan la instal·lacio s’havia d’instal·lar al Pla del Bon Aire. Hi ha un grup de veïns que estan presionant a l’Ajuntament perque no es posi al Acondicionament Terrassenc al·legant raons urbanístiques i maquillant la critica principal, que com sol paassar en aquests casos  és el suposat augment de la inseguretat.

Vull recordar que la proposta va ser votada per gairebé un 47% de la gent que va escollir entre les 16 propostes presentades als pressupostos participatius, gairebé duplicant la segona proposta més votada, la del skatepark (un tema a part, ja en parlarem un altre dia).

Que es pot extreure mirant aquests números i veient les critiques? Doncs que molta gent vol ser solidaria pero quan un tema li toca d’aprop no en vol ni sentir a parlar. Igual que ha passat sempre amb les presons, tothom vol presons, però ningu les vol al costat de casa.

Per sort també hi ha gent que és mobilitza a favor, com és pot demostrar a aqui. Signa i difon la pàgina perquè tothom té dret a un sostre i cap associació de veïns té dret a vetar una decisió de l’Ajuntament.fins aqui ho deixo

PD: Jo visc al costat d’aquesta instal·lació, i no entenc tots aquests veïns que es mostren en contra del Alberg

Avui no us deixo amb una cançò us deixo amb un video que us donara pistes de per on anira el proper escrit al blog